El petit de pocs mesos de vida plora. ELLA l'agafa en braços tendrament i se l'acosta al pit. Tenia gana.
Ara els dos disfruten d'aquell vincle tan especial i excepcional fins que ELLA s'abstreu amb els seus pensaments. Aprofita el temps organitzant el dia, i pensant en què farà demà.
Tot d'una s'adona que el petit ja no mama. Està distret, tranquil i observa alguna cosa molt atentament. Què mira? Es pregunta ella estranyada. I llavors, ho veu. Mira les ombres en moviment dels arbres. ELLA també se les mira, no se n'adona i queda abduïda. El silenci i el temps han quedat suspesos a l'aire.
Al cap de molta estona, el petit dorm i ELLA torna a la realitat. Tot el temps que havia estat organitzant s'ha esvaït, però no té la sensació d'haver perdut el temps. S'ha divertit amb les ombres. Quant temps feia que no les mirava? Se sorprèn.
ELLA està lluny de casa, està aprenent. Després d'un dia llarg i intens, reflexiona i escriu...
Si es considera que una persona, un edifici o un objecte són un únic punt situat en un espai infinit, es podria arribar a afirmar que aquest punt no representa res per ell mateix.
El punt només es pot definir quan es pot relacionar amb altres punts, a través de la comunicació, el diàleg, l'activitat que es desenvolupa al seu voltant i també al seu interior.
Si es considera que aquestes relacions són cercles que giren a l'entorn d'aquest punt; es pot afirmar que són la quantitat d'aquests cercles, la seva expansió i la seva superposició amb d'altres cercles que determinen el valor, la riquesa i la complexitat del punt al que estan circumscrits.
Tot i així, el punt és el més important, és el que uneix aquests cercles, el que els alimenta. La força interior d'aquest punt és el que permet que el moviment dels cercles no dominin el propi punt. Tot és un equilibri.
D'aquesta manera, el punt com element aïllat deixa d'existir, l'estètica i la forma del punt no són res, és el que l'envolta el que el defineix pròpiament com a Punt. És la projecció interior cap a l'exterior: Les relacions.
El petit de pocs mesos de vida plora. ELLA l'agafa en braços tendrament i se l'acosta al pit. Tenia gana. 
