(Fotografia HENRI CARTIER-BRESSON)
ELLA comença el recorregut i observa, detinguda, sense pressa. Cada fotografia l'absorbeix, li costa avançar. La majoria són fotografies senzilles, d'una persona o un carrer. Però al mateix temps, són plenes, tenen contingut. Els ulls de les persones et transmeten sentiments, i el moviment de la gent està sostingut en el temps. Pots entendre el context social.
Quan acaba el recorregut, ELLA es queda pensativa. Surt diferent de com ha entrat. Pensa que una fotografia recull un instant, una imatge. Però com pot ser que les imatges que ha vist a l'exposició transmetin tan? És llavors quan se n'adona, no és la fotografia sinó la mirada el que realment és diferent. I llavors reflexiona i escriu.
