14 de desembre del 2012

Una imatge val més que 1000 paraules?

ELLA està nerviosa perquè és el primer nadal amb el seu fill. Aquests dies la tradició mana i ara és hora de fer cagar el tió.

Es reparteixen els bastons i ELLA vol ajudar el seu fill a picar però, al ser el primer cop, també li vol veure la cara, i també en vol tenir fotos del record. No es vol perdre res. De fet, tota la família està a l'espectativa del petit. Comença la cançó i tothom pica. L'infant riu, riu molt. És aquell riure que s'encomana i tots acaben rient.

Al final dels dies de festa, ELLA  recopila i repassa les fotografies que entre tots han anat fent. Totes les fotos del moment del tió són borrosses. El principi s'enfada i està decidida a borrar-la. És després quan aquella imatge li evoca els records de l'anècdota: La reacció del seu fill i tothom rient. Llavors ELLA no pot parar de riure. De sobte és capaç de recordar cada detall del moment, cada so, cada cara, cada moviment.
Per ELLA, aquella imatge, de cop i volta, agafa un significat diferent, és una fotografia borrossa però és entranyable. És una fotografia de poca qualitat però amb molt contingut. Així, podríem dir que, per ella, aquesta imatge val més que mil paraules. Ella coneix el valor, la història, el significat de la imatge.

Però és després quan se n'adona. Aquella imatge només té valor per aquells que estaven a la festa, pels que realment coneixien el context i van percebre l'ambient, el soroll, les rialles, la calor de la llar de foc, l'espai... Reflexiona i pensa que com a fotògrafs tenim unes sensacions i unes emocions que no es transmeten amb la imatge. Es perd informació, falta un context.