Una imatge val més que 1000 paraules?

ELLA està nerviosa perquè és el primer nadal amb el seu fill. Aquests dies la tradició mana i ara és hora de fer cagar el tió.

Es reparteixen els bastons i ELLA vol ajudar el seu fill a picar però, al ser el primer cop, també li vol veure la cara, i també en vol tenir fotos del record. No es vol perdre res. De fet, tota la família està a l'espectativa del petit. Comença la cançó i tothom pica. L'infant riu, riu molt. És aquell riure que s'encomana i tots acaben rient.

Al final dels dies de festa, ELLA  recopila i repassa les fotografies que entre tots han anat fent. Totes les fotos del moment del tió són borrosses. El principi s'enfada i està decidida a borrar-la. És després quan aquella imatge li evoca els records de l'anècdota: La reacció del seu fill i tothom rient. Llavors ELLA no pot parar de riure. De sobte és capaç de recordar cada detall del moment, cada so, cada cara, cada moviment.

Per ELLA, aquella imatge, de cop i volta, agafa un significat diferent, és una fotografia borrossa però és entranyable. És una fotografia de poca qualitat però amb molt contingut. Així, podríem dir que, per ella, aquesta imatge val més que mil paraules. Ella coneix el valor, la història, el significat de la imatge.

Però és després quan se n'adona. Aquella imatge només té valor per aquells que estaven a la festa, pels que realment coneixien el context i van percebre l'ambient, el soroll, les rialles, la calor de la llar de foc, l'espai... Reflexiona i pensa que com a fotògrafs tenim unes sensacions i unes emocions que no es transmeten amb la imatge. Es perd informació, falta un context.

La mirada (2004)

ELLA viu a fora i ha tornat temporalment a casa. Aprofita per anar a visitar una exposició que li han recomenat: HENRI CARTIER-BRESSON (Retrospectiva). Desconeix el què va a veure.
(Fotografia HENRI CARTIER-BRESSON)

ELLA comença el recorregut i observa, detinguda, sense pressa. Cada fotografia l'absorbeix, li costa avançar. La majoria són fotografies senzilles, d'una persona o un carrer. Però al mateix temps, són plenes, tenen contingut. Els ulls de les persones et transmeten sentiments, i el moviment de la gent està sostingut en el temps. Pots entendre el context social.

Quan acaba el recorregut, ELLA es queda pensativa. Surt diferent de com ha entrat. Pensa que una fotografia  recull un instant, una imatge. Però com pot ser que les imatges que ha vist a l'exposició transmetin tan? És llavors quan se n'adona, no és la fotografia sinó la mirada el que realment és diferent. I llavors reflexiona i escriu.

Les ombres

El petit de pocs mesos de vida plora. ELLA l'agafa en braços tendrament i se l'acosta al pit. Tenia gana. 

Ara els dos disfruten d'aquell vincle tan especial i excepcional fins que ELLA s'abstreu amb els seus pensaments. Aprofita el temps organitzant el dia, i pensant en què farà demà.

Tot d'una s'adona que el petit ja no mama. Està distret, tranquil i observa alguna cosa molt atentament. Què mira? Es pregunta ella estranyada. I llavors, ho veu. Mira les ombres en moviment dels arbres. ELLA també se les mira, no se n'adona i queda abduïda. El silenci i el temps han quedat suspesos a l'aire.

Al cap de molta estona, el petit dorm i ELLA torna a la realitat. Tot el temps que havia estat organitzant s'ha esvaït, però no té la sensació d'haver perdut el temps. S'ha divertit amb les ombres. Quant temps feia que no les mirava? Se sorprèn.

La teoria dels cercles (2004)

ELLA està lluny de casa, està aprenent. Després d'un dia llarg i intens, reflexiona i escriu...

Si es considera que una persona, un edifici o un objecte són un únic punt situat en un espai infinit, es podria arribar a afirmar que aquest punt no representa res per ell mateix.

El punt només es pot definir quan es pot relacionar amb altres punts, a través de la comunicació, el diàleg, l'activitat que es desenvolupa al seu voltant i també al seu interior.

Si es considera que aquestes relacions són cercles que giren a l'entorn d'aquest punt; es pot afirmar que són la quantitat d'aquests cercles, la seva expansió i la seva superposició amb d'altres cercles que determinen el valor, la riquesa i la complexitat del punt al que estan circumscrits.

Tot i així, el punt és el més important, és el que uneix aquests cercles, el que els alimenta. La força interior d'aquest punt és el que permet que el moviment dels cercles no dominin el propi punt. Tot és un equilibri.

D'aquesta manera, el punt com element aïllat deixa d'existir, l'estètica i la forma del punt no són res, és el que l'envolta el que el defineix pròpiament com a Punt.  És la projecció interior cap a l'exterior: Les relacions.

 
ELLA sap que li ha canviat la vida. Acaba de ser mare. És feliç i està il·lusionada però hi ha moments que la superen. El nen plora i no està segura del perquè.

Respira fons. Observa el petit amb atenció, preocupada i agafa aire. Després l'abraça fort, l'acarona suaument amb l'altre mà i li fa un petó. Sembla que s'ha calmat. Definitivament ELLA és feliç.

Del que la mare novella no és conscient, és en quin sentit li ha canviat la vida. ELLA imagina com serà la vida a partir d'ara, li preocupa no arribar a tot, a la feina i a la família. Però el que no sap és que ha començat una transformació que no té marxa enrere: el seu fill li farà veure la vida des d'un altre punt de vista.