La mirada (2004)

ELLA viu a fora i ha tornat temporalment a casa. Aprofita per anar a visitar una exposició que li han recomenat: HENRI CARTIER-BRESSON (Retrospectiva). Desconeix el què va a veure.
(Fotografia HENRI CARTIER-BRESSON)

ELLA comença el recorregut i observa, detinguda, sense pressa. Cada fotografia l'absorbeix, li costa avançar. La majoria són fotografies senzilles, d'una persona o un carrer. Però al mateix temps, són plenes, tenen contingut. Els ulls de les persones et transmeten sentiments, i el moviment de la gent està sostingut en el temps. Pots entendre el context social.

Quan acaba el recorregut, ELLA es queda pensativa. Surt diferent de com ha entrat. Pensa que una fotografia  recull un instant, una imatge. Però com pot ser que les imatges que ha vist a l'exposició transmetin tan? És llavors quan se n'adona, no és la fotografia sinó la mirada el que realment és diferent. I llavors reflexiona i escriu.


És un fotògraf amb una mirada minuciosa que sap reproduir un moment, un context, un sentiment, una por, una tranquil·litat sobre paper. Sap transmetre paraules i amor a través del seu objectiu, sap reproduir les vivències d'una societat.

I realment és la societat, els homes que expliquen la història, la cultura, les tradicions. Són tots ells els que reprodueixen cada moment i que fan que cada un d'ells sigui diferent.

I és que aquest fotògraf ha aconseguit plasmar en paper un ambient, una societat, unes tradicions, unes vivències, una arquitectura d'una forma gairebé antropomòrfica, gairebé sempre fotografiant persones.

Però és la mirada que és diferent i no la fotografia.

Llavors ELLA es pregunta, en mig d'un món amb tanta pressa i amb tant d'estrès, quina és la seva mirada al món? La gent té temps d'aturar-se, està atent al seu voltant, impregnar-se del context i mirar d'una forma profunda? ELLA té clar que a partir d'ara ho farà i està convençuda que és l'única manera de no perdre's moltes coses que són invisibles.